"El Florido Pensil" ens explica, amb humor i ironia, l’educació a les escoles dels anys de la postguerra, una educació autoritària, basada en valors ara obsolets, o no...., que va marcar algunes generacions. La història es centra en cinc personatges i en la seva mirada enredera, a través d’uns ulls d’adults que, en el seu dia ho varen viure com infants. I ens expliquen, com va ser la seva infància, el seu dia a l’escola en el sistema educatiu nacional-catòlic i la manera d’entendre el món d’aquell temps. Una educació primitiva i sense donar importància al desenvolupament de la intel·ligència ni l’ús de la raó. Moltes vegades utilitzant les classes socials com exemples i actituds xenòfogues vers tant al món exterior i no tant interior. Amb una església jugant executant un paper importantíssim de control, completament lligat i involucrat al poder.
