Antic Hospital de Sant Roc

Sembla ser que no està molt clara la data de col·locació de la primera pedra de l’Antic Hospital de Sant Roc. La primera datació va ser feta per Pau Roca Puigjaner, a través d’una làpida incrustada en la façana de l’edifici en què es troba una inscripció que afirma que la primera pedra es col·locà l’any 1566, per part de tres jurats: Pablo Canyís, Lorenzo de Santapau i Dionisio Garau. Tot i això, les actes del Consell de la Vila apunten a que aquests tres personatges coincidiren a Valls el 1557, nou anys abans. Serà el 1582 quan es posa sota l’advocació de Sant Roc.
 
En el transcurs del temps, l’edifici ha acollit diversos usos: escola religiosa i pública, tant masculina com femenina, jutjats de districte i primera instància, seu de la Fiscalia de l’Habitatge, taller d’art... Durant la Guerra Civil es destrueix la imatge de Sant Roc i a la capella s’hi deix de retre culte al sant.
 
L’edifici, restaurat en l’actualitat, destaca pel claustre central i la columnata de pilars de secció octogonal i arcs de mig punt que recorre perimetralment les façanes d’aquest pati interior. La façana exterior ofereix un caràcter sobri i equilibrat. Aquí, tres portalades de pedra de grans proporcions donen accés a la Capella i la Sala Sant Roc, destinades a exposicions, i al vestíbul d’accés al claustre i plantes superiors de l’edifici.
 
El 1980 s’hi instal·la l’Institut d’Estudis Vallencs, a qui fou cedit l’edifici per desenvolupar les seves activitats: arqueologia, art, biblioteca i hemeroteca, conferències, edicions, història i geografia, llengua i literatura, mitjans audiovisuals, natura i patrimoni històric. Perseguint aquesta finalitat, s’han dut a terme diverses obres de reforma per adequar el seu interior a les activitats que hi desenvolupa l’IEV i l’Escola Taller d’Art de la Diputació de Tarragona.