Santuari de la Mare de Déu del Lledó

El Santuari de la Mare de Déu del Lledó, situat al capdamunt del passeig del Caputxins, es dedica a la veneració de la copatrona de la ciutat, que porta el mateix nom que el santuari. Segons la tradició oral, la imatge de la Mare de Déu, probablement del segle XIV, es trobà el 1366 a la soca d’un lledoner. És d’estil gòtic, feta amb alabastre i encara amb restes de policromia.
 
Tot i que sembla ser que en aquell segle ja existia una capella dedicada a aquesta Mare de Déu, el santuari actual data del primer quart del segle XVIII. La seva estructura és conformada per una nau coberta amb volta de canó, amb capelles laterals i cor als peus. El cambril on es troba la Verge és de planta quadrada.
 
La façana reflecteix l’estructura interior, amb un cos central més elevat i coberta a dues vessants, i dos de laterals més baixos, amb coberta a una vessant. L’entrada és precedida d’un nàrtex, una mena d’avantsala del santuari, amb porta d’arc de mig punt, coronat amb una espadanya o campanar de paret.
 
L’austeritat característica de l’orde dels Caputxins es reflecteix en tota la construcció. Aquest va regentar el santuari des de finals del segle XVI fins a la seva exclaustració el 1836. Al costat de l’església s’hi situava el convent, lloc on avui en dia té la seu Vallsgenera (organisme autònom de l’ajuntament de Valls que fomenta polítiques d’ocupació, formació, empresa, emprenedoria, comerç, turisme i promoció de la ciutat), a l’edifici conegut popularment com a Casa Caritat.
 
També hi trobareu el retaule major, noucentista, projectat per l’arquitecte vallenc Cèsar Martinell l’any 1925. Les pintures d’aquest es deuen al mestre vallenc Francesc Galofré Oller i les escultures al també vallenc Anselm Nogués.