El dia 22 de juliol de 1936, com a conseqüència del sollevament militar contra el govern legítim de la República, militants anarquistes de la ciutat, esperonats per milicians armats vinguts de Barcelona, obriran les portes de la presó de Pilats (actualment coneguda com Torre del Pretori) i alliberaran tots els reclusos sense distincions, tant polítics com comuns.
Tanmateix, quatre dies més tard d’aquesta acció que simbolitzava la revolució, ingressarà el primer intern acusat d’activitats feixistes, la presó es tornava a omplir.
Al marge de la repressió revolucionària incontrolada i extrajudicial, durant els anys de la guerra civil, de la presó de Pilats sortiran per a serafusellats els 8 sentenciats a penes de mort pels Tribunals Populars, 6 dels quals eren militars acusats de rebel·lió.
El dia 15 de gener de 1939, l’entrada de les tropes franquistes a Tarragona marcarà l’acabament de la guerra i l’inici d’una nova onada repressiva, ferotge i sistemàtica.
La presó de Pilats continuarà essent el centre del sistema penitenciari de les comarques tarragonines, que davant les massives detencions, s’haurà de complementar amb l’habilitació del convent carmelità de la Punxa i, del convent de les Oblates com a centre de reclusió de dones.
Des de 1939 fins a 1945, més de 650 condemnats a pena de mort sortiran de la presó de Pilats per a ser afusellats en el turó de l’Oliva.
Durant l’any 1939, a la presó s’hi arribaran a encabir 1.361 presoners. La saturació era indescriptible i el col·lapse del centre també. Els interns havien de dormir per les escales, gairebé un damunt de l’altre. La higiene era molt deficient i la roba no es rentava. L’alimentació, era del tot insuficient: dues menjades al dia a base de cigrons.
Només durant l’any 1939, seran internats en les presons de Pilats, la Punxa i les Oblates, més de 6.200 persones, amb una mitjana d’ingressos mensuals de 520 reclusos. L’any 1943 encara hi havia a la presó de Pilats 585 reclusos, un any més tard es registraven 340 interns i al final de l’any 1945 el nombre d’empresonats s’havia reduït a 212.
La presó de Pilats restarà en funcionament fins a l’any 1953, quan s’inaugurà la nova presó provincial de l’Avinguda República Argentina.
Tanmateix, quatre dies més tard d’aquesta acció que simbolitzava la revolució, ingressarà el primer intern acusat d’activitats feixistes, la presó es tornava a omplir.
Al marge de la repressió revolucionària incontrolada i extrajudicial, durant els anys de la guerra civil, de la presó de Pilats sortiran per a serafusellats els 8 sentenciats a penes de mort pels Tribunals Populars, 6 dels quals eren militars acusats de rebel·lió.
El dia 15 de gener de 1939, l’entrada de les tropes franquistes a Tarragona marcarà l’acabament de la guerra i l’inici d’una nova onada repressiva, ferotge i sistemàtica.
La presó de Pilats continuarà essent el centre del sistema penitenciari de les comarques tarragonines, que davant les massives detencions, s’haurà de complementar amb l’habilitació del convent carmelità de la Punxa i, del convent de les Oblates com a centre de reclusió de dones.
Des de 1939 fins a 1945, més de 650 condemnats a pena de mort sortiran de la presó de Pilats per a ser afusellats en el turó de l’Oliva.
Durant l’any 1939, a la presó s’hi arribaran a encabir 1.361 presoners. La saturació era indescriptible i el col·lapse del centre també. Els interns havien de dormir per les escales, gairebé un damunt de l’altre. La higiene era molt deficient i la roba no es rentava. L’alimentació, era del tot insuficient: dues menjades al dia a base de cigrons.
Només durant l’any 1939, seran internats en les presons de Pilats, la Punxa i les Oblates, més de 6.200 persones, amb una mitjana d’ingressos mensuals de 520 reclusos. L’any 1943 encara hi havia a la presó de Pilats 585 reclusos, un any més tard es registraven 340 interns i al final de l’any 1945 el nombre d’empresonats s’havia reduït a 212.
La presó de Pilats restarà en funcionament fins a l’any 1953, quan s’inaugurà la nova presó provincial de l’Avinguda República Argentina.
