Trobarem el municipi despoblat de Selma al terme d’Aiguamúrcia, a la comarca de l’Alt Camp, sota el puig de les Fosques, a 755 metres d’alçada (el castell). Recordeu que aquest indret ha sobreviscut al pas dels anys i, si hi anem, hem de fer el possible per deixar-lo tal i com està.
Hi podreu accedir des de la sortida del Pla de Manlleu, en la confluència amb la T-244 o Carrer de Selma. Aneu amb compte, ja que algunes de les construccions es troben enrunades.
Es pot distingir una torre defensiva dels volts del segle X que, més tard, esdevindria en el castell de Selma. El trobarem esmentat per primera vegada l’any 977, com a “castrum de Ceume”. Formava part de la línia defensiva entre l’actual Camp de Tarragona i el Penedès, actuant com agent fomentador de la repoblació després de la conquesta cristiana d’aquelles terres. Sembla ser, però, que en el cas que tractem la població estaria disseminada en masos als voltants del castell i l’església.
La primera repoblació fou destruïda per les incursions d’Almansor i, posteriorment, també dels almoràvits. Serà durant el regnat de Ramon Berenguer IV quan es dugué a terme la definitiva repoblació de les terres.
A mitjans del segle XII, el castell de Selma va passar a mans de l’orde del Temple fins el 1312, any en que el Papa de Roma suprimí l’orde, i passà a mans de la de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, el 1317.
L’any 1358 el poble comptava amb 49 cases, els habitants de les quals es van acabar traslladant al Pla de Manlleu amb el despoblament. Fou abandonat a començaments del segle XX.
