Gallicant fou un dels pobles més antics del Baix Camp, avui en dia despoblat. Es troba al terme municipal d’Arbolí, a 860 metres d’altitud, als peus del Puig de Gallicant, fet que el converteix en un indret privilegiat per gaudir d’unes bones vistes de la zona. Recordeu que aquest indret ha sobreviscut al pas dels anys i, si hi anem, hem de fer el possible per deixar-lo tal i com està.
La visita al poble comporta una ruta a peu per senders de dificultat mitja. Sortirem d’Arbolí, agafant el camí de l’ermita de Sant Pau (senyalitzada). Quan arribeu a la bifurcació agafareu el GR-7, i haureu de seguir les ratlles blanques i vermelles, vigilant no agafar els senders amb una creu blanca i vermella, que ens indica que estem en el camí erroni. Seguint el GR-7, arribareu a Gallicant en 45-60 mintus.
Aneu amb compte, ja que algunes de les construccions es troben enrunades.
El poble estava format per vuit habitatges contigus, avui en dia sense sostre ni part de l’estructura interior, el que el fa perillós de transitar.
Un dels principals factors de la despoblació fou la Guerra Civil, com en molts casos de pobles fantasma. Les dures condicions de la postguerra feren que la vida hi fos gairebé impossible. Així doncs, la majoria dels que hi quedaven anaren a viure a Arbolí. Tot i això, alguns mantingueren les terres en temporades de conreu, principalment quan feia bon temps, i pujaven des de l’Arbolí per treballar la terra, bàsicament gra i llegums. De la mateixa manera ho feia algun ramader.
Cal destacar que Gallicant no tenia església, fet pel qual els habitants havien de baixar a l’ofici a Arbolí. De la mateixa manera, poques vegades passava el doctor, provinent d’Alforja amb mula per la dificultat del camí. Això feu que, ja als anys 50’ del segle XX, els veïns del poble s’esmercessin en construir una pista per arribar-hi amb cotxe.
