Visita Creixell
Es troba situat a 18 km de Tarragona, a 25 km de Port Aventura i a 81 km de Barcelona. Disposa de gairebé 2km de platja de sorra daurada i fina; a la platja del Gorg conserva encara les tradicionals dunes amb flora i fauna autòctones i està catalogada com Espai d’interès natural. Creixell té un bonic nucli històric amb encant, ben conservat i amb elements del seu patrimoni arquitectònic que són bens culturals d’interès nacional; en destaca el seu Castell, tres torres medievals de guaita i defensa (Cal Cabaler, Cal Jeroni i Ca la Miquelina), l’església de Sant Jaume i el coronament modernista del campanar obra de l’arquitecte Jujol, restaurat fa quatre anys. El Castell és una propietat privada i no és visitable. Cal Cabaler i l'església si que són visitables.
1. Cal Cabaler
Cal Cabaler és una gran casa benestant del S. XVIII. Segons ens diu la inscripció de la dovella clau de la portalada d'entrada fou construïda l'any 1783. L'edifici de Cal Cabaler està format per la casa pairal que li dóna nom i la torre que pràcticament ha quedat integrada dins la casa. Aquesta torre de 9'5 m. d'alçada i planta quadrada és un edifici de caràcter militar del S. XIV que amb el pas dels temps ha perdut els merlets que la coronaven. Juntament amb el castell i les torres de Ca la Miquelina i Cal Jeroni formava part de l'estructura defensiva de la vila. Servia de refugi per la població en moments de perill. Era un lloc segur on els vilatans podien tancar-se i protegir-se darrera uns potents murs dels atacs enemics.
L'estructura de Cal Cabaler respon a la d'una gran casa pairal de caràcter rural. La primera planta estaria destinada a l'ús de la família i les altres estances estarien destinades a tasques agrícoles : el celler, graners, magatzems, el colomar... Amb els pas del temps la casa ha anat canviant de funció, sense deixar de ser mai una construcció de gran importància en el nostre nucli històric. Ja durant el S. XIX aquest edifici es coneixia com “El Cafè” . En aquella època també hi podríem trobar-hi l'estanc del poble.
Al 1890 Cal Cabaler és la seu del Casino Liberal, una societat de caire recreatiu i de diversió pels creixellencs. Ja a principis del segle XX es construeix “a tomb de poble” un espai anomenat “La Sala” destinat a activitats socials (balls, teatre...) Als anys 60 hi havia el bar “La Parra” on es passaven bones estones a la fresca i es feia el vermut de Festa Major. A partir dels anys 70 s'hi estableix una casa de colònies i amb els pas del temps hem arribat fins ara.... Cal Cabaler ha estat sempre una casa d'acollida i cordialitat, una peça fonamental de la història del nostre poble i esperem que ho continuï sent com a Casa de Cultura i Centre d’Interpretació Turística de Creixell.
El dia 20 de juliol de 2012 es va inaugurar a Creixell la Casa de Cultura i Centre d’Interpretació Turística "Cal Cabaler". Es tracta d'un espai obert a tothom on es promociona la cultura i es programen les activitats turístiques, lúdiques i culturals de la Vila de Creixell. Cal Cabaler és una casa benestant construïda l’any 1783 (segle XVIII). L’edifici està format per la casa pairal i la Torre Medieval integrada a la casa. i a la qual els visitants poden accedir-hi directament i conèixer un dels elements més importants de la nostra història i del nostre patrimoni. Cal esmentar que la torre militar de defensa és originària del s.XIV . A Creixell hi ha dues torres medievals més: la de Ca la Miquelina i la de Cal Jeroni, que no són visitables.
A la Casa de Cultura hi trobem una Sala d'Exposicions que pretenem sigui referent en la nostra comarca. Les exposicions es van renovant cada tres setmanes aproximadament. A la segona planta de la casa hi trobem una sala de reunions a disposició de totes les entitats del municipi que ho sol·licitin, la Regidoria de Cultura, turisme i festes i una aula equipada amb projector i ordinadors oberta al públic per poder-se connectar a internet. Cal Cabaler també és la seu del projecte MURAL GEGANT DE CATALUNYA.
L'estructura de Cal Cabaler respon a la d'una gran casa pairal de caràcter rural. La primera planta estaria destinada a l'ús de la família i les altres estances estarien destinades a tasques agrícoles : el celler, graners, magatzems, el colomar... Amb els pas del temps la casa ha anat canviant de funció, sense deixar de ser mai una construcció de gran importància en el nostre nucli històric. Ja durant el S. XIX aquest edifici es coneixia com “El Cafè” . En aquella època també hi podríem trobar-hi l'estanc del poble.
Al 1890 Cal Cabaler és la seu del Casino Liberal, una societat de caire recreatiu i de diversió pels creixellencs. Ja a principis del segle XX es construeix “a tomb de poble” un espai anomenat “La Sala” destinat a activitats socials (balls, teatre...) Als anys 60 hi havia el bar “La Parra” on es passaven bones estones a la fresca i es feia el vermut de Festa Major. A partir dels anys 70 s'hi estableix una casa de colònies i amb els pas del temps hem arribat fins ara.... Cal Cabaler ha estat sempre una casa d'acollida i cordialitat, una peça fonamental de la història del nostre poble i esperem que ho continuï sent com a Casa de Cultura i Centre d’Interpretació Turística de Creixell.
El dia 20 de juliol de 2012 es va inaugurar a Creixell la Casa de Cultura i Centre d’Interpretació Turística "Cal Cabaler". Es tracta d'un espai obert a tothom on es promociona la cultura i es programen les activitats turístiques, lúdiques i culturals de la Vila de Creixell. Cal Cabaler és una casa benestant construïda l’any 1783 (segle XVIII). L’edifici està format per la casa pairal i la Torre Medieval integrada a la casa. i a la qual els visitants poden accedir-hi directament i conèixer un dels elements més importants de la nostra història i del nostre patrimoni. Cal esmentar que la torre militar de defensa és originària del s.XIV . A Creixell hi ha dues torres medievals més: la de Ca la Miquelina i la de Cal Jeroni, que no són visitables.
A la Casa de Cultura hi trobem una Sala d'Exposicions que pretenem sigui referent en la nostra comarca. Les exposicions es van renovant cada tres setmanes aproximadament. A la segona planta de la casa hi trobem una sala de reunions a disposició de totes les entitats del municipi que ho sol·licitin, la Regidoria de Cultura, turisme i festes i una aula equipada amb projector i ordinadors oberta al públic per poder-se connectar a internet. Cal Cabaler també és la seu del projecte MURAL GEGANT DE CATALUNYA.
2. Església de Sant Jaume i Campanar de Creixell
Té els seus orígens en una petita capella romànica del s. XI, de la que no conservem cap vestigi. Segons un document conservat del 1239, sabem que l’església creixellenca està sota l’advocació de Sant Jaume. El 1277 ja depenia de l’Arquebisbat de Tarragona.
A mitjans del s. XVI, sota el senyoriu del Prior de Casserres, es construeix una nova església més gran.
A la clau del presbiteri hi veiem la data 1559, any d'inici de les obres. (us adjunto foto).
Al 1662 es construeix la portalada de pedra picada que tenim a l'actualitat.
A la primera meitat del s.XVII es col·loca en el nínxol de sobre el portal la imatge en pedra de Sant Jaume, el nostre patró. Procedeix del temple del s.XVI i és una petita escultura de pedra d'estil gòtic popular. Va ser restaurada al 1970. (us adjunto foto)
Al 1771 es comença a construir un campanar adossat a l'església i s'hi col·loquen dues campanes.
A finals del s.XVIII es construeixen dues capelles laterals de volta de mig punt al costat de l'evangeli.
L'any 1917 es fa el coronament del campanar, obra de l'arquitecte Josep M. Jujol, una de les peces més preuades del patrimoni modernista del nostre país.
Al peu de cada suport de la torre s'hi col·loquen les estàtues de Sant Francesc d'Assís, Sant Domènec de Guzmán, Sant Joan de Malta i Sant Lluis de França.
Al capdamunt del coronament del campanar s' hi posa un penell, obra també de l'arquitecte Jujol, d'una gran originalitat i simbolisme : la creu, com a símbol del bé i el lleó, símbol del mal que fuig esporuguit.
Entre l'any 1953 i 1954 aquest penell es despenja del campanar perquè amenaçava caure.
El 28 de març de 2012 es torna a col·locar el penell restaurat pel serraller de Creixell Josep Bairaguet ,com a final de les obres de remodelació del campanar, dirigides per l'arquitecte Josep Llinàs, expert en l'arquitectura de Jujol, i realitzades per Jordi i Gerard Carré. El penell modernista torna a formar part de la silueta del campanar de Creixell. L’arquebisbe de Tarragona Mn. Jaume Pujol va pujar al campanar i va beneir el nou penell. (adjunto foto)
Un element de gran vàlua dins l'església és el Sagrari de ferro forjat de 122 quilos, dissenyat per l'arquitecte Salvador Ripoll i realitzat al 1970 per l'artista forjador Ramon Martí de Cal Biel de l’Espluga de Francolí.
El Baldaquí de ferro forjat també és obra del mateix artista i té els símbols de l'eucaristia, un raïm i una espiga de blat.
La Cripta, que trobem a un costat de l'església i a la que podem accedir des de la mateixa, data de l'any 1663 i l'any 1972 es remodela tal com ara la coneixem.
A mitjans del s. XVI, sota el senyoriu del Prior de Casserres, es construeix una nova església més gran.
A la clau del presbiteri hi veiem la data 1559, any d'inici de les obres. (us adjunto foto).
Al 1662 es construeix la portalada de pedra picada que tenim a l'actualitat.
A la primera meitat del s.XVII es col·loca en el nínxol de sobre el portal la imatge en pedra de Sant Jaume, el nostre patró. Procedeix del temple del s.XVI i és una petita escultura de pedra d'estil gòtic popular. Va ser restaurada al 1970. (us adjunto foto)
Al 1771 es comença a construir un campanar adossat a l'església i s'hi col·loquen dues campanes.
A finals del s.XVIII es construeixen dues capelles laterals de volta de mig punt al costat de l'evangeli.
L'any 1917 es fa el coronament del campanar, obra de l'arquitecte Josep M. Jujol, una de les peces més preuades del patrimoni modernista del nostre país.
Al peu de cada suport de la torre s'hi col·loquen les estàtues de Sant Francesc d'Assís, Sant Domènec de Guzmán, Sant Joan de Malta i Sant Lluis de França.
Al capdamunt del coronament del campanar s' hi posa un penell, obra també de l'arquitecte Jujol, d'una gran originalitat i simbolisme : la creu, com a símbol del bé i el lleó, símbol del mal que fuig esporuguit.
Entre l'any 1953 i 1954 aquest penell es despenja del campanar perquè amenaçava caure.
El 28 de març de 2012 es torna a col·locar el penell restaurat pel serraller de Creixell Josep Bairaguet ,com a final de les obres de remodelació del campanar, dirigides per l'arquitecte Josep Llinàs, expert en l'arquitectura de Jujol, i realitzades per Jordi i Gerard Carré. El penell modernista torna a formar part de la silueta del campanar de Creixell. L’arquebisbe de Tarragona Mn. Jaume Pujol va pujar al campanar i va beneir el nou penell. (adjunto foto)
Un element de gran vàlua dins l'església és el Sagrari de ferro forjat de 122 quilos, dissenyat per l'arquitecte Salvador Ripoll i realitzat al 1970 per l'artista forjador Ramon Martí de Cal Biel de l’Espluga de Francolí.
El Baldaquí de ferro forjat també és obra del mateix artista i té els símbols de l'eucaristia, un raïm i una espiga de blat.
La Cripta, que trobem a un costat de l'església i a la que podem accedir des de la mateixa, data de l'any 1663 i l'any 1972 es remodela tal com ara la coneixem.
3. Platja de Creixell
turismedecreixell.cat
Creixell disposa d'una magnífica platja de sorra blanca i aigües poc fondes, al nord de la Costa Daurada. És una platja idònia per practicar esports nàutics o gaudir d’un dia de platja en família. Els seus quasi dos quilòmetres de llargada i 40 d’amplada, en el tram central de la platja que comparteix amb Torredembarra i Roda de Berà, la formen la platja de Creixell i la platja del Gorg.
A la primera, les antigues cases de pescadors conegudes històricament com Les Botigues de Mar i les de nova construcció són a tocar de la platja. Hi ha el Club Nàutic, amb una base de l’escola catalana de Vela i diverses guinguetes de temporada, conegudes popularment com “Xiringuitos” que fan activitats diürnes i nocturnes per dinamitzar les vacances d’estiuejants i creixellencs.
La platja del Gorg és un espai d’interès natural protegit on es pot gaudir d’un entorn natural privilegiat. Un dels seus valors principals és la baixa ocupació d’aquesta platja i la sensació d'estar en un paratge natural entre dunes i aiguamolls. Es conserven molt ben senyalitzades les dunes amb flora i fauna autòctona. El Gorg forma part de l’espai protegit dels Muntanyans de Torredembarra i ha estat guardonada el 2018 amb la certificació de Platja Verge de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre.
A la primera, les antigues cases de pescadors conegudes històricament com Les Botigues de Mar i les de nova construcció són a tocar de la platja. Hi ha el Club Nàutic, amb una base de l’escola catalana de Vela i diverses guinguetes de temporada, conegudes popularment com “Xiringuitos” que fan activitats diürnes i nocturnes per dinamitzar les vacances d’estiuejants i creixellencs.
La platja del Gorg és un espai d’interès natural protegit on es pot gaudir d’un entorn natural privilegiat. Un dels seus valors principals és la baixa ocupació d’aquesta platja i la sensació d'estar en un paratge natural entre dunes i aiguamolls. Es conserven molt ben senyalitzades les dunes amb flora i fauna autòctona. El Gorg forma part de l’espai protegit dels Muntanyans de Torredembarra i ha estat guardonada el 2018 amb la certificació de Platja Verge de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre.
