5 boscos màgics per visitar amb nens a prop de Tarragona

Us proposem una excursió singular que es pot fer amb nens i que ens portarà a conèixer un bosc que en altres temps estava habitat per famílies famílies carboneres i que amaga una atmosfera de bruixeria i misteri.

El que va començar com a una experiència inicialment destinada per als nens i nenes de l’Argentera, amb el pas del temps i el ressò que se n'ha fet ha convertit aquest espai en un escenari que ens transportarà al món de les bruixes.

Coneixerem una mica més la fauna, la vegetació i les capritxoses formacions rocoses d’aquest atractiu entorn pròxim al municipi de l'Argentera, a la comarca del Baix Camp.

La ruta, de prop de 8 quiklòmetres i que és circular, surt des del poble de l’Argentera seguint uns metres la carretera que porta fins a Escornalbou. Poc després, ens desviem per una pista forestal que segueix durant una estona el curs del barranc de la Serra fins a arribar a les Roques de les Segarreses. 

Un cop arribem a una esplanada on s'acaba la pista, ja entrarem al Bosc de les Bruixes.

Us proposem seguir aigües amunt el curs del riu Tosques, a Capafonts, on hi descobrireu un itinerari fantàstic, ple de calma i envoltat per una extraordinària atmosfera de misteri. I tot enmig d’un bosc espès que us permetrà descobrir salts d’aigua i gorgs on a l’estiu podeu aprofitar per fer un bany, i a la primavera per mullar-vos-hi els peus, o qui sap si els més valents també s'hi poden capbussar.  Al final de l’itinerari, en un ambient oníric, trobareu la Font de la Llúdriga.

La font és al llit del barranc i és a partir d’aquest punt que el Brugent disposa d’un cabal continu. Una cúpula enorme de vegetació, amb boixos d’unes dimensions considerables compartint espai amb els pins, les alzines, el àlbers, etc. proporcionen una llum tènue i donen sempre una gran sensació de frescor. Al costat de la font, les restes de places de carbonera donen fe de l’aprofitament del bosc en el passat.

Més informació al web de turisme de Capafonts.

Aquest itinerari comença a l'àrea de lleure de la casa forestal de Castellfollit, per arribar-hi cal seguir la carretera de Poblet a Prades i al punt 6.5km cal agafar la pista de l'esquerra.

Al llarg del recorregut trobarem diversos bolets pintats als arbres que només es poden veure si us col·loqueu en una visual concreta. El Bosc de Poblet conté una gran diversitat micològica (més de 700 espècies), pel que entre tots cal que preservem aquest valuós patrimoni.

Aquest itinerari transcorre per boscos de pinassa, pi roig, roure martinenc i alzina, acompanyats de moltes altres espècies: serveres, til·lers, avellaners, boix grèvol i aurons... En destaca la maduresa d’alguns exemplars, així com la presència de fusta morta, tant en peu com a terra. També hi trobarem zones gestionades per tal que el bosc millori en qualitat.

Ruta també apta per a tota la família i perquè els més petits gaudeixin de la natura i de l'atmosfera que s'hi respira. És curta (2,6 km, entre l'anada i la tornada) en un trajecte farcit de coves i amagatalls que fan del passeig tota una aventura per als nens. Sense cap dificultat.

La ruta s'inicia al Santuari de Sant Antoni, a Prades; on trobareu una cruïlla en la qual heu d'escollir el camí de l'esquerra, que als pocs metres es convertirà en un camí asfaltat. A la vostra dreta ja veureu el camí a seguir fins a la Roca Foradada.

Tot seguit ens endinsem al bosc. Heu de seguir el camí de terra principal que us portarà directes cap a l'àrea de lleure de la roca Foradada, on trobareu una gran bassa. La Roca Foradada està a mà esquerra, just passada l'àrea de lleure i seguint el camí principal.

 

L'itinerari comença a la parada del bus, que ens deixa a l'antiga N-340, just al costat del cartell indicador de la Platja Llarga. Passem per l'entrada del càmping Las Palmeras en direcció a la Llarga. En aquest punt seguim per la platja en direcció Altafulla.  Al final de la platja topem amb les roques, i en aquest punt ja comencem a gaudir dels magnífics pins pinyoners i de l'olor de la reïna de les savines, enmig d'un silenci encisador i de la companyia del mar, que tenim a molt poca distància. 
Entre la frescor dels pins i la marinada ens trobem els penya-segats calcaris de la platja de la Cala Fonda o Wikiki, com es coneix popularment. Si ens hi apropem, descobrirem que la roca calcària és fruit de la sedimentació de milers de restes de petxines, coralls i eriçons. Al voltant d'aquest punt veurem camps de conreu de garrofers i la part superior de la torre de vigilància del Mas d'en Grimau, del segle XV.

Aquí finalitza la nostra passejada. Després de descansar retornarem al punt de partida de l'itinerari pel mateix camí.