Aquesta proposta pretén acostar-nos a una part del llegat modernista repartit per la ciutat de Tarragona que requereix la nostra complicitat complicitat per revelar tota la seva poètica i bellesa.
A través d’aquest itinerari es poden entreveure les línies, les preferències i la societat que va acollir l’estètica modernista per guarnir, entre d’altres coses, les seves cases, els seus llocs d’oci o de treball o els seus objectes de culte. Caldrà doncs està atents i aixecar el cap per contemplar la riquesa de la Tarragona modernista. Som-hi!
Descobrim la ruta modernista de Tarragona
1. El Teatre Metropol
Iniciem la nostra ruta per la Tarragona modernista al mig de la Rambla Nova, el cor de la ciutat. Al número 46 trobem el Teatre Metropol, una de les ànimes culturals de Tarragona. Aquí trobareu els 20 secrets que amaguen al Teatre Metropol de Tarragona.
Josep Maria Jujol va adaptar, l'any 1908, les instal·lacions de l'escola del Patronat de l'Obrer fins a convertir-les en un teatre construït amb uns criteris decoratius i simbòlics poc habituals. Entre l'espai que salvava el desnivell entre dos carrers hi emplaçà la platea, la boca de l'escenari i dos pisos superiors de butaques. L'esquelet de l'edifici era per a Jujol un vaixell que conduïa tots els fidels del seu interior, els espectadors, cap als mars de la salvació.
Per això a l'interior hi ha un seguit d'elements que recorden al visitant aquesta idea: baranes treballades com les dels vaixells, passamans que són agulles de teixir xarxes, dedicatòries a la Mare de Déu; a les escales, peixos i una quilla de vaixell que ens situa al fons del mar. Jujol es podia permetre el luxe de trencar tot tipus d'esquemes. Tant a l'interior com a l'exterior hom pot trobar finestres, colors i espais que disten de l'estètica normativa d'un teatre; de fet, aplicant el seu llenguatge plàstic l'artista s'anticipava unes dècades a l'ús de llenguatges que resultarien tan innovadors com quan ell va construir el seu particular vaixell en forma de teatre.
Visites condicionades a les activitats de teatre: tel. 977 229 930 - info@imaginautes.cat
Josep Maria Jujol va adaptar, l'any 1908, les instal·lacions de l'escola del Patronat de l'Obrer fins a convertir-les en un teatre construït amb uns criteris decoratius i simbòlics poc habituals. Entre l'espai que salvava el desnivell entre dos carrers hi emplaçà la platea, la boca de l'escenari i dos pisos superiors de butaques. L'esquelet de l'edifici era per a Jujol un vaixell que conduïa tots els fidels del seu interior, els espectadors, cap als mars de la salvació.
Per això a l'interior hi ha un seguit d'elements que recorden al visitant aquesta idea: baranes treballades com les dels vaixells, passamans que són agulles de teixir xarxes, dedicatòries a la Mare de Déu; a les escales, peixos i una quilla de vaixell que ens situa al fons del mar. Jujol es podia permetre el luxe de trencar tot tipus d'esquemes. Tant a l'interior com a l'exterior hom pot trobar finestres, colors i espais que disten de l'estètica normativa d'un teatre; de fet, aplicant el seu llenguatge plàstic l'artista s'anticipava unes dècades a l'ús de llenguatges que resultarien tan innovadors com quan ell va construir el seu particular vaixell en forma de teatre.
Visites condicionades a les activitats de teatre: tel. 977 229 930 - info@imaginautes.cat
2. La capella de l'església de Sant Francesc
Pep Escoda
Anem ara cap a la Rambla Vella de Tarragona dins arribar a l'església de Sant Francesc.
És un edifici de principis del segle XVIII, encara que ha estat reformat i reconstruït en diverses ocasions al llarg de la seva història. En una de les capelles laterals del costat de l'Epístola, la més propera a l'altar, hi ha pintures i esgrafiats de Josep Maria Jujol.
És un espai de dimensions reduïdes en el qual el treball pictòric vol recordar els set-cents anys de la mort de sant Francesc, que va tenir lloc l'any 1226; per això, el 1926 es reformava la capella. La particular manera jujoliana de fer-ho va consistir a dibuixar aus, ocells i garlandes plenes de fulles i fruits que s'instal·len pels angles de la volta d'aresta del sostre o guarneixen les fornícules avui buides de santa Elisabet, reina d'Hongria i de sant Lluís, rei de França. L'execució plàstica de les pintures es deu al pintor Pau Cornadó. Embelleix la capella un llum dissenyat per Jujol i dut a terme a la serralleria de Ramon Magarolas Sanet i cedit a la parròquia pels hereus d'aquest darrer.
S'hi pot entrar durant els actes de culte, però no es pot fer visita turística.
És un edifici de principis del segle XVIII, encara que ha estat reformat i reconstruït en diverses ocasions al llarg de la seva història. En una de les capelles laterals del costat de l'Epístola, la més propera a l'altar, hi ha pintures i esgrafiats de Josep Maria Jujol.
És un espai de dimensions reduïdes en el qual el treball pictòric vol recordar els set-cents anys de la mort de sant Francesc, que va tenir lloc l'any 1226; per això, el 1926 es reformava la capella. La particular manera jujoliana de fer-ho va consistir a dibuixar aus, ocells i garlandes plenes de fulles i fruits que s'instal·len pels angles de la volta d'aresta del sostre o guarneixen les fornícules avui buides de santa Elisabet, reina d'Hongria i de sant Lluís, rei de França. L'execució plàstica de les pintures es deu al pintor Pau Cornadó. Embelleix la capella un llum dissenyat per Jujol i dut a terme a la serralleria de Ramon Magarolas Sanet i cedit a la parròquia pels hereus d'aquest darrer.
S'hi pot entrar durant els actes de culte, però no es pot fer visita turística.
3. La Casa Ximenis
Pep Escoda
La Casa Ximenis és una de les nostres cases preferides. Com ens agradaria poder-hi entrar i contemplar la Via de l'Imperi des d'aquestes balconades.
Josep Maria Jujol va reformar la casa del doctor Ximenis, canonge de la catedral, l'any 1914. De l'edifici en destaca la resolució de la façana, que emmarca les finestres i les portes amb esgrafiats, o la presentació de les obertures, que varien a cada pis. Totes les baranes, excepte l'horitzontal del terrat, es feren amb ferro nuat. Jujol va instal·lar uns seients als angles de les balconades, com si fossin festejadors, recurs que inclouria més tard a la Casa Bofarull dels Pallaresos.
(Vista exterior)
Josep Maria Jujol va reformar la casa del doctor Ximenis, canonge de la catedral, l'any 1914. De l'edifici en destaca la resolució de la façana, que emmarca les finestres i les portes amb esgrafiats, o la presentació de les obertures, que varien a cada pis. Totes les baranes, excepte l'horitzontal del terrat, es feren amb ferro nuat. Jujol va instal·lar uns seients als angles de les balconades, com si fossin festejadors, recurs que inclouria més tard a la Casa Bofarull dels Pallaresos.
(Vista exterior)
4. El santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor
Antiga església de les monges de la Congregació de Jesús-Maria, annexa a la seva escola, situada al carrer Méndez Núñez. Tarragona té el privilegi d'haver estat la primera ciutat on la Verge Maria rebé culte sota la nova advocació (1857, Issodoun, França) de Nostra Senyora del Sagrat Cor i, alhora, de fruir de les úniques obres documentades d'Antoni Gaudí que es conserven a les comarques tarragonines: el manifestador (1879), de fusta sobredaurada i d'enormes proporcions, recolzat sobre columna marmòria, i l'altar (1880) amb la gruixuda taula o mensa i un antependi format per tres espais quadrats que allotgen bustos angèlics emmarcats per columnes.
L'església d'estil neogòtic (1879) és un espai de tres naus subdividit per dotze columnes de ferro colat, desmesuradament esveltes, i ornamentada tota ella amb decoració floral geometritzada: recorda la capella del palau episcopal d'Astorga (Lleó), encomanada pel bisbe Joan Bta. Grau Vallespinós a Gaudí, protector de l'arquitecte quan era canonge i vicari general de l'arquebisbat de Tarragona.
Disposa també de cor i cambril on, al tambor de la volta, es poden observar els arcs catenaris gaudinians encerclant repertoris pictòrics. Se'n desconeix l'autor, si bé no hi ha dubte que hi pogués intervenir Gaudí. Amb els estralls de la Guerra Civil (1936 - 1939), el temple fou profanat i desaparegueren la primitiva imatge de la Verge, el sagrari, l'extraordinari cadiratge conventual, també de Gaudí, i el manifestador: l'actual és una rèplica exacta feta per Ferran de Castellarnau.
Per a visites guiades i de grups contacteu per telèfon al número: 977 22 69 35 o per correu electrònic enviant petició de visita a: info@catedraldetarragona.com
Horari de culte: dimarts, dimecres, dijous i dissabtes, 19 h; diumenges i festius de precepte, 12.30 h (agost: dissabte, 17.30 h; diumenge, 12.30 h)
L'església d'estil neogòtic (1879) és un espai de tres naus subdividit per dotze columnes de ferro colat, desmesuradament esveltes, i ornamentada tota ella amb decoració floral geometritzada: recorda la capella del palau episcopal d'Astorga (Lleó), encomanada pel bisbe Joan Bta. Grau Vallespinós a Gaudí, protector de l'arquitecte quan era canonge i vicari general de l'arquebisbat de Tarragona.
Disposa també de cor i cambril on, al tambor de la volta, es poden observar els arcs catenaris gaudinians encerclant repertoris pictòrics. Se'n desconeix l'autor, si bé no hi ha dubte que hi pogués intervenir Gaudí. Amb els estralls de la Guerra Civil (1936 - 1939), el temple fou profanat i desaparegueren la primitiva imatge de la Verge, el sagrari, l'extraordinari cadiratge conventual, també de Gaudí, i el manifestador: l'actual és una rèplica exacta feta per Ferran de Castellarnau.
Per a visites guiades i de grups contacteu per telèfon al número: 977 22 69 35 o per correu electrònic enviant petició de visita a: info@catedraldetarragona.com
Horari de culte: dimarts, dimecres, dijous i dissabtes, 19 h; diumenges i festius de precepte, 12.30 h (agost: dissabte, 17.30 h; diumenge, 12.30 h)
5. El Mausoleu de Jaume I
Alberich Fotògrafs
Lluís Domènech i Montaner va usar la simbologia d'una nau per allotjar les despulles del rei Jaume I.
No és una nau qualsevol, és una nau summament bella i luxosa, de pòrfir i guarnida amb mosaics. La tomba la guien dues escultures; un àngel a popa i una figura femenina a proa; elles transporten el rei de la vida terrenal a una d'espiritual.
Per damunt del fèretre hi ha un dosseret suportat per quatre columnes cilíndriques a cada costat rematades per pinacles; la seva base és fràgil, reposen al damunt de les onades per les quals avança la nau reial. Domènech i Montaner va deixar constància, des de la base on descansa la tomba fins a l'interior del dosseret, i gràcies al treball escultòric i a l'ús dels mosaics, de quins eren els símbols que caracteritzaren el rei Jaume I: les seves corones i els seus escuts, que parlaven de les seves conquestes i dels seus reialmes.
Malgrat que la Comissió de Monuments de Tarragona va encomanar el mausoleu l'any 1906 l'obra no descansaria al seu lloc actual fins al 1992, després de buscar-li el millor emplaçament.
El Mausoleu de Jaume I es troba al Pati de l'Ajuntament de Tarragona
Horari: de dilluns a divendres, 9 - 21 h / dissabte, diumenge i festius, 10 - 14 h
No és una nau qualsevol, és una nau summament bella i luxosa, de pòrfir i guarnida amb mosaics. La tomba la guien dues escultures; un àngel a popa i una figura femenina a proa; elles transporten el rei de la vida terrenal a una d'espiritual.
Per damunt del fèretre hi ha un dosseret suportat per quatre columnes cilíndriques a cada costat rematades per pinacles; la seva base és fràgil, reposen al damunt de les onades per les quals avança la nau reial. Domènech i Montaner va deixar constància, des de la base on descansa la tomba fins a l'interior del dosseret, i gràcies al treball escultòric i a l'ús dels mosaics, de quins eren els símbols que caracteritzaren el rei Jaume I: les seves corones i els seus escuts, que parlaven de les seves conquestes i dels seus reialmes.
Malgrat que la Comissió de Monuments de Tarragona va encomanar el mausoleu l'any 1906 l'obra no descansaria al seu lloc actual fins al 1992, després de buscar-li el millor emplaçament.
El Mausoleu de Jaume I es troba al Pati de l'Ajuntament de Tarragona
Horari: de dilluns a divendres, 9 - 21 h / dissabte, diumenge i festius, 10 - 14 h
6. L'escorxador
Pep Escoda
Ens remontem a principis del segle XX quan a la ciutat li feien falta diversos edificis públics que la fessin socialment i econòmicament més moderna i operativa.
Un d'ells fou l'escorxador, situat a la part alta, a recer de l'antiga muralla romana. L'obra es va dur a terme entre els anys 1899 i 1901 seguint els plànols de Josep Maria Pujol i de Barberà. Una tanca de ferro forjat permet l'accés als murs del vell escorxador, aixecats en forma d'U, elaborats bàsicament amb obra de maçoneria i totxo.
A l'edifici es pot veure com el totxo embelleix i separa les finestres de remats triangulars del primer pis o crea unes finestres cegues al pis superior. La plaça pública annexa a l'edifici havia estat l'espai dedicat als corrals d'aquest servei. Avui dia l'escorxador conté les dependències del Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili.
(Vista exterior)
Un d'ells fou l'escorxador, situat a la part alta, a recer de l'antiga muralla romana. L'obra es va dur a terme entre els anys 1899 i 1901 seguint els plànols de Josep Maria Pujol i de Barberà. Una tanca de ferro forjat permet l'accés als murs del vell escorxador, aixecats en forma d'U, elaborats bàsicament amb obra de maçoneria i totxo.
A l'edifici es pot veure com el totxo embelleix i separa les finestres de remats triangulars del primer pis o crea unes finestres cegues al pis superior. La plaça pública annexa a l'edifici havia estat l'espai dedicat als corrals d'aquest servei. Avui dia l'escorxador conté les dependències del Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili.
(Vista exterior)
7. La Casa Ripoll
Pep Escoda
La Casa Ripoll és un mirador natural de la ciutat, un espai inspirador que et fa volar la imaginació.
L'any 1913 l'arquitecte Josep Maria Pujol i de Barberà va situar la casa gairebé en un mirador natural de la ciutat, tot mirant al mar, amb una tipologia que recorda la d'un castell que va tenir vida en algun conte.
La Casa Ripoll situada al Passeig de Sant Antoni, 15 pertanyia a la família del senyor Leandro Ripoll; tots els membres s'hi desplaçaven des de Barcelona per passar l'estiu. L'edifici original era molt més gran que l'actual i oferia una estètica que avui ens costa d'endevinar per certs canvis constructius soferts l'any 1970. Al conjunt no hi faltaren la casa dels servents, un camp de tennis, els horts, les cavallerisses, l'espai per als carruatges...
La vella mansió continua desprenent molta força plàstica: cal observar la diversa tipologia de finestres del primer edifici, tancades per motllures i amb faixes verticals guarnides amb esgrafiats. L'edifici de la part oposada (en direcció a la muralla) conserva, a la façana que mira a mar, parts originals com una tribuna, un coronament curvilini treballat amb trencadís i una cúpula poligonal amb mansardes elegantment acabada amb trencadís de diversos colors.
(Vista exterior)
L'any 1913 l'arquitecte Josep Maria Pujol i de Barberà va situar la casa gairebé en un mirador natural de la ciutat, tot mirant al mar, amb una tipologia que recorda la d'un castell que va tenir vida en algun conte.
La Casa Ripoll situada al Passeig de Sant Antoni, 15 pertanyia a la família del senyor Leandro Ripoll; tots els membres s'hi desplaçaven des de Barcelona per passar l'estiu. L'edifici original era molt més gran que l'actual i oferia una estètica que avui ens costa d'endevinar per certs canvis constructius soferts l'any 1970. Al conjunt no hi faltaren la casa dels servents, un camp de tennis, els horts, les cavallerisses, l'espai per als carruatges...
La vella mansió continua desprenent molta força plàstica: cal observar la diversa tipologia de finestres del primer edifici, tancades per motllures i amb faixes verticals guarnides amb esgrafiats. L'edifici de la part oposada (en direcció a la muralla) conserva, a la façana que mira a mar, parts originals com una tribuna, un coronament curvilini treballat amb trencadís i una cúpula poligonal amb mansardes elegantment acabada amb trencadís de diversos colors.
(Vista exterior)
8. La barana del Balcó del Mediterrani
Per als tarragonins és quasi una obligació passejar per la Rambla i anar a "tocar ferro" al Balcó del Mediterrani. La llegenda diu que porta sort, així que ja ho sabeu.
Aquest fet implica arribar, tot passejant reposadament, fins a la barana que va dissenyar Ramon Salas i Ricomà el 1889. Abans de la seva construcció hi havia un mur que limitava el passeig de les Palmeres amb l'espadat que separava els camps de cultiu als seus peus i la línia del mar. La denominació del balcó es deu a Emili Castelar, president de la Primera República Espanyola, que el va batejar així en visitar Tarragona el 1863.
Aquest fet implica arribar, tot passejant reposadament, fins a la barana que va dissenyar Ramon Salas i Ricomà el 1889. Abans de la seva construcció hi havia un mur que limitava el passeig de les Palmeres amb l'espadat que separava els camps de cultiu als seus peus i la línia del mar. La denominació del balcó es deu a Emili Castelar, president de la Primera República Espanyola, que el va batejar així en visitar Tarragona el 1863.
9. La Casa Salas
A la Rambla Nova de Tarragona trobareu algunes de les cases més senyorials de tota la ciutat.
L'arquitecte tarragoní Ramon Salas i Ricomà bastí la seva pròpia casa, l'any 1907, usant codis que categoritzaren els modernistes, com ara el dibuix d'elements historicistes. La casa, de planta baixa i tres alçades, és cantonera: té carreus encoixinats tallats de manera que proporcionen un volum especial als dos murs. Una tribuna cantonera separa i uneix l'angle de les parets i alhora indica quin era el pis principal de l'edifici. A mesura que els pisos adquirien alçada, els seus finestrals i les seves motllures disminuïen i canviaven de presentació. El tancament de la façana resulta més imaginatiu gràcies als pinacles que trenquen la seva horitzontalitat.
La trobareu a la Rambla Nova, 25. (Vista exterior)
L'arquitecte tarragoní Ramon Salas i Ricomà bastí la seva pròpia casa, l'any 1907, usant codis que categoritzaren els modernistes, com ara el dibuix d'elements historicistes. La casa, de planta baixa i tres alçades, és cantonera: té carreus encoixinats tallats de manera que proporcionen un volum especial als dos murs. Una tribuna cantonera separa i uneix l'angle de les parets i alhora indica quin era el pis principal de l'edifici. A mesura que els pisos adquirien alçada, els seus finestrals i les seves motllures disminuïen i canviaven de presentació. El tancament de la façana resulta més imaginatiu gràcies als pinacles que trenquen la seva horitzontalitat.
La trobareu a la Rambla Nova, 25. (Vista exterior)
10. La Casa Bofarull
Pep Escoda
Aixequeu el cap i fixeu-vos en els detalls.
L'any 1920 Josep Maria Pujol i de Barberà va idear per a les germanes Bofarull una casa d'habitatges que feia xamfrà amb la Rambla Nova i amb el carrer Sant Agustí. A les dues façanes s'hi van aplicar un seguit de recursos ornamentals molt usuals en altres edificis particulars de la ciutat: cases que preferien dues façanes, articulades com una frontissa, en aquesta ocasió fines faixes verticals pengen de cercles que embelleixen balcons, tribunes, fulles i flors repartides per les baranes de ferro i finestres ressaltades amb poderoses motllures.
La Casa Bofarull la trobareu a Rambla Nova, 37. (Vista exterior)
L'any 1920 Josep Maria Pujol i de Barberà va idear per a les germanes Bofarull una casa d'habitatges que feia xamfrà amb la Rambla Nova i amb el carrer Sant Agustí. A les dues façanes s'hi van aplicar un seguit de recursos ornamentals molt usuals en altres edificis particulars de la ciutat: cases que preferien dues façanes, articulades com una frontissa, en aquesta ocasió fines faixes verticals pengen de cercles que embelleixen balcons, tribunes, fulles i flors repartides per les baranes de ferro i finestres ressaltades amb poderoses motllures.
La Casa Bofarull la trobareu a Rambla Nova, 37. (Vista exterior)
11. El convent de les Teresianes
Pep Escoda
La façana d'aquest edifici té un poder d'atracció molt evident.
Les dimensions de l'edifici senyalen la importància i la bona acollida que tenien les monges teresianes a les primeries de segle a la ciutat. El color vermellós dels murs, aconseguit a base de l'aplicació del maó, i la inclusió d'arcs parabòlics a la seva porta d'accés parlen un llenguatge manifestament modernista.
L'edifici el dibuixà un destacat deixeble d'Antoni Gaudí, Bernadí Martorell i Puig; diverses circumstàncies van fer que les obres s'iniciessin el 1922 i no acabessin fins al 1949. Al vestíbul del monument hi ha unes columnes que tenen un clar record gaudinià. Després d'aquest espai hi ha la capella del convent, beneïda el 1926. Avui el convent ja no té internat, funciona com a escola.
El convent de les Teresianes el trobareu a la Rambla Nova, 79
Les dimensions de l'edifici senyalen la importància i la bona acollida que tenien les monges teresianes a les primeries de segle a la ciutat. El color vermellós dels murs, aconseguit a base de l'aplicació del maó, i la inclusió d'arcs parabòlics a la seva porta d'accés parlen un llenguatge manifestament modernista.
L'edifici el dibuixà un destacat deixeble d'Antoni Gaudí, Bernadí Martorell i Puig; diverses circumstàncies van fer que les obres s'iniciessin el 1922 i no acabessin fins al 1949. Al vestíbul del monument hi ha unes columnes que tenen un clar record gaudinià. Després d'aquest espai hi ha la capella del convent, beneïda el 1926. Avui el convent ja no té internat, funciona com a escola.
El convent de les Teresianes el trobareu a la Rambla Nova, 79
12. La Casa del doctor Aleu
Pep Escoda
La casa del metge Aleu, molt arrelat a la història de Tarragona, la va dibuixar l'arquitecte Josep Maria Pujol i de Barberà l'any 1927. Malgrat aquesta data tan tardana per al modernisme, Pujol va voler que l'aparença i guarniment de la casa seguissin la tendència artística que durant anys ell havia argumentat en la seva pràctica arquitectònica.
L'edifici consta de planta baixa, dues altures superiors i un darrer cos afegit que va arribar l'any 1988.
La Casa del doctor Aleu la trobareu a la Rambla Nova, 97. (vista exterior)
L'edifici consta de planta baixa, dues altures superiors i un darrer cos afegit que va arribar l'any 1988.
La Casa del doctor Aleu la trobareu a la Rambla Nova, 97. (vista exterior)
13. L'edifici de la Cambra Oficial de Comerç
Pep Escoda
L'actual edifici de la Cambra de Comerç el va dissenyar Antoni Pujol Sevil l'any 1929, com a edifici privat, encomanat per les senyores Puig Àvila.
En aquella data ja es deixava enrere els postulats modernistes, però a l'edifici hi ha encara alguns elements que recuperen alguns dels referents del moviment, per això, malgrat les línies més classicistes de l'edifici, s'inclou en aquesta proposta.
Aquests són el treball de la part superior de la cúpula, de regust medieval, de l'angle que separa les dues façanes de l'edifici, tancada per un penell de ferro forjat; la barana que tanca el conjunt (format per planta baixa i tres pisos superiors) es va elaborar amb pedra artificial amb la inclusió d'animals fantàstics afrontats.
Els dos detalls tanquen definitivament un moviment artístic que a la ciutat encara cuejava quan feia temps que el noucentisme explicava per tot Catalunya l'art vigent amb uns altres criteris estètics.
L’edifici de la Cambra Oficial de Comerç el trobareu a l'Av. Pau Casals, 17. Visita exterior.
En aquella data ja es deixava enrere els postulats modernistes, però a l'edifici hi ha encara alguns elements que recuperen alguns dels referents del moviment, per això, malgrat les línies més classicistes de l'edifici, s'inclou en aquesta proposta.
Aquests són el treball de la part superior de la cúpula, de regust medieval, de l'angle que separa les dues façanes de l'edifici, tancada per un penell de ferro forjat; la barana que tanca el conjunt (format per planta baixa i tres pisos superiors) es va elaborar amb pedra artificial amb la inclusió d'animals fantàstics afrontats.
Els dos detalls tanquen definitivament un moviment artístic que a la ciutat encara cuejava quan feia temps que el noucentisme explicava per tot Catalunya l'art vigent amb uns altres criteris estètics.
L’edifici de la Cambra Oficial de Comerç el trobareu a l'Av. Pau Casals, 17. Visita exterior.
14. El Mercat Central de Tarragona
Manel Antolí
El 1915 Tarragona construïa l'edifici del Mercat Central, que centralitzava els diversos punts de venda repartits per la ciutat.
L'espai triat per aixecar un rectangle de 75 m de llarg i 35 d'amplada fou l'antiga plaça del Progrés. L'arquitecte Josep Maria Pujol i de Barberà va voler que a l'interior hi hagués columnes de ferro colat que eliminaven murs i donaven més llum i amplada.
Té tres naus reflectides a les façanes que donen a la plaça Corsini i al carrer Cristòfor Colom. L'arquitecte va incorporar la plàstica modernista que omplia de coqueteria i elegància els edificis coetanis; les reixes de les quatre portes d'accés, la tipologia de les lletres que presenten l'edifici o la coberta que es va revestir de ceràmica. El dibuix del Mercat fa pensar en el Mercat del Born de Barcelona o el vienès de la Karlsplatz d'Otto Wagner.
Horari: de 8.30 h a 21.00 h, de dilluns a dissabtes
L'espai triat per aixecar un rectangle de 75 m de llarg i 35 d'amplada fou l'antiga plaça del Progrés. L'arquitecte Josep Maria Pujol i de Barberà va voler que a l'interior hi hagués columnes de ferro colat que eliminaven murs i donaven més llum i amplada.
Té tres naus reflectides a les façanes que donen a la plaça Corsini i al carrer Cristòfor Colom. L'arquitecte va incorporar la plàstica modernista que omplia de coqueteria i elegància els edificis coetanis; les reixes de les quatre portes d'accés, la tipologia de les lletres que presenten l'edifici o la coberta que es va revestir de ceràmica. El dibuix del Mercat fa pensar en el Mercat del Born de Barcelona o el vienès de la Karlsplatz d'Otto Wagner.
Horari: de 8.30 h a 21.00 h, de dilluns a dissabtes
15. La fàbrica de la Chartreuse
Pep Escoda
Els tarragonins associen ben aviat aquest nom a la beguda que elaboraren els pares cartoixans que provenien de França i que van estar a la ciutat, de manera continuada, des del 1902 fins al 1933.
A banda del Chartreuse hi elaboraren medicaments en una fàbrica que abans havia estat tèxtil i una destil·leria.
La Chartreuse va fer funcionar les destil·leries de la plaça dels Infants des del 1903 fins al 1989. Avui dia només es fabrica el licor a Voiron (França) i per Santa Tecla es fa una edició especial i limitada amb la imatge gràfica de la festa a la contraetiqueta. No se sap exactament quan van intervenir els arquitectes Pau Monguió i Segura i Josep Maria Pujol i de Barberà en les reformes que es van executar a l'edifici.
L'aparença del conjunt revela que el gran nombre de finestrals, repartits en tres plantes, proporcionaven molta llum a un gran espai interior. Estèticament les tres plantes tancades per una teulada a dues aigües i una torre lateral s'embelliren per la presència del totxo que anima una composició que prioritzava la funcionalitat a l'ornamentació. Actualment és la seu de l'Escola Oficial d'Idiomes.
La fàbrica de la Chartreuse la trobareu a la Part Baixa de la ciutat, a la Pl. dels Infants. (Vista exterior)
A banda del Chartreuse hi elaboraren medicaments en una fàbrica que abans havia estat tèxtil i una destil·leria.
La Chartreuse va fer funcionar les destil·leries de la plaça dels Infants des del 1903 fins al 1989. Avui dia només es fabrica el licor a Voiron (França) i per Santa Tecla es fa una edició especial i limitada amb la imatge gràfica de la festa a la contraetiqueta. No se sap exactament quan van intervenir els arquitectes Pau Monguió i Segura i Josep Maria Pujol i de Barberà en les reformes que es van executar a l'edifici.
L'aparença del conjunt revela que el gran nombre de finestrals, repartits en tres plantes, proporcionaven molta llum a un gran espai interior. Estèticament les tres plantes tancades per una teulada a dues aigües i una torre lateral s'embelliren per la presència del totxo que anima una composició que prioritzava la funcionalitat a l'ornamentació. Actualment és la seu de l'Escola Oficial d'Idiomes.
La fàbrica de la Chartreuse la trobareu a la Part Baixa de la ciutat, a la Pl. dels Infants. (Vista exterior)
16. El rellotge del port
Pep Escoda
Al dic de llevant del port de Tarragona s'instal·là l'any 1922 un peculiar rellotge dibuixat per l'enginyer Francisco García de Membrillera.
El rellotge substituïa els tocs de trompeta que un trompeter feia per indicar l'hora d'inici de treball i de fi de jornada laboral. Traçat com un temple de línies clàssiques, o un petit far o una petita torre, és senzill i la seva estètica no amaga la seva finalitat.
Quatre columnes jòniques aguanten un cos quadrat en el qual hi ha l'esfera del rellotge; per damunt hi ha un volum que sosté dues campanes i un penell de ferro forjat. Al centre de la torre hi ha l'escala per accedir al rellotge, ocupada per part dels mecanismes que el formen.
El rellotge substituïa els tocs de trompeta que un trompeter feia per indicar l'hora d'inici de treball i de fi de jornada laboral. Traçat com un temple de línies clàssiques, o un petit far o una petita torre, és senzill i la seva estètica no amaga la seva finalitat.
Quatre columnes jòniques aguanten un cos quadrat en el qual hi ha l'esfera del rellotge; per damunt hi ha un volum que sosté dues campanes i un penell de ferro forjat. Al centre de la torre hi ha l'escala per accedir al rellotge, ocupada per part dels mecanismes que el formen.
17. La Quinta de Sant Rafael
Pep Escoda
La Quinta de Sant Rafael es troba dins del Parc de Rafael Puig i Valls. La Quinta va néixer gairebé com un espai de guariment, de contemplació, de descans i d'harmonia amb l'entorn natural on es va construir.
La finca es trobava als límits del perímetre urbà tarragoní, a tocar dels seus masos i dels seus camps de cultiu. Marià Puig i Valls, un home de lleis hisendat, va bastir la residència perquè s'hi guarís el seu germà Rafael, un reconegut enginyer forestal.
La casa es va aixecar el 1912 gràcies al projecte de l'arquitecte barceloní Juli Maria Fossas i Martínez. L'edifici disposa de planta baixa i un pis, més una torre poligonal inscrita al lateral de la casa, que funcionava com a mirador, i una altra torre posterior guarnida amb ceràmiques blanques i blaves. No hi falten elements modernistes: l'aplicació de la ceràmica, la calidesa amb què es va tractar el ferro forjat de la barana o uns detalls ornamentals propis de la sezession vienesa. El jardí es va plantejar com un jardí romàntic anglès, encara que avui ja no queda res del traçat original i de les espècies que contenia.
(Vista exterior)
La finca es trobava als límits del perímetre urbà tarragoní, a tocar dels seus masos i dels seus camps de cultiu. Marià Puig i Valls, un home de lleis hisendat, va bastir la residència perquè s'hi guarís el seu germà Rafael, un reconegut enginyer forestal.
La casa es va aixecar el 1912 gràcies al projecte de l'arquitecte barceloní Juli Maria Fossas i Martínez. L'edifici disposa de planta baixa i un pis, més una torre poligonal inscrita al lateral de la casa, que funcionava com a mirador, i una altra torre posterior guarnida amb ceràmiques blanques i blaves. No hi falten elements modernistes: l'aplicació de la ceràmica, la calidesa amb què es va tractar el ferro forjat de la barana o uns detalls ornamentals propis de la sezession vienesa. El jardí es va plantejar com un jardí romàntic anglès, encara que avui ja no queda res del traçat original i de les espècies que contenia.
(Vista exterior)
