10 escapades plenes de natura per fer durant el Pont

Apropeu-vos a Siurana i descobrireu un poblet de conte que porta a la pell el record d’assetjaments inacabables i conquestes impossibles.

Encinglada en un lloc inexpugnable sobre el riu van caldre els cavallers de quatre comtes per sotmetre-la. El seu castell defensava una frontera infranquejable que s’estenia del coll de Balaguer a Tamarit de Gaià. Conquerida el 1153, després de caure Lleida i Tortosa, va ser l’últim reducte de la reconquesta a Catalunya. Si guaiteu el precipici que l’envolta, endevinareu per què no va ser conquerida durant tres segles i per què el final va ser tan tràgic.

Abdelazia, la reina mora, abans de veure’s sotmesa als cristians, va preferir estimbar-se d’un cingle amb el seu cavall. I l’animal, en la seva inútil resistència, va deixar marcada sobre la roca, per sempre més, la petja de la seva ferradura. I amb ella desaparegué el darrer baluard sarraí de Catalunya.

Avui dia, podem contemplar un poblet encantador de cases i carrers empedrats i les restes de la fortalesa sarraïna, situades a l’entrada del poble. Als seus peus un pantà d’aigües netes i tranquil•les ofereix la possibilitat de practicar tot tipus d’esports aquàtics.

L’edifici més rellevant de Siurana és l’església, d’estil romànic, amb una portalada, amb timpà figurat, emmarcat per tres arquivoltes de mig punt que reposen sobre columnes amb capitells decorats amb motius diversos.

El poble està envoltat de llocs interessants i és un punt des d’on es pot disfrutar d’unes vistes magnifiques de la Serra de Montsant, la Gritella i les Muntanyes de Prades. Cal destacar Siurana com a referència i destí per a escaladors i excursionistes. Els seus llegendaris penya-segats són coneguts a arreu del món per a la realització d’aquestes pràctiques.

Combinació entre aventura, història i aprenentatge. Amb la visita a l'Abecedari de la Llibertat, al Poble Vell de Corbera d'Ebre, els més petits de la casa poden jugar i passar-s'ho d'allò més bé buscant i investigant on es troben les 28 lletres de l'abecedari, escampades per tots els racons del poble. Fins i tot en llocs insospitats, com a l’interior d’una casa en ruïnes o dalt d'un turó.

El Poble Vell de Corbera, situat just a dalt del poble actual, està tal com va quedar després dels bombardejos que va patir aquest poble de la Terra Alta durant la Guerra Civil.

L'Abecedari de la Llibertat és una instal·lació que s’articula al voltant de les vint-i-vuit lletres que conformen l'abecedari que utilitzem, que estan col·locades en diferents indrets d'aquest espai deshabitat.  Les lletres han estat fetes per vint-i-cinc artistes diferents amb diversos materials i tècniques (ferro, pedra, esmalt...). Al costat de cadascuna d’elles hi ha el text d’un escriptor o d’un poeta.

Més informació: poblevell.cat

La Via Verda al seu pas per la Terra Alta té una llargada de prop de 30 quilòmetres; en concret, uns 27, la majoria dels quals són plans i amb el terreny asfaltat o de terra però molt pla.

La Via Verda és una ruta ideal per fer amb bicicleta, ja que la majoria de trams són molts planers. Per als qui aneu amb cotxet i volgueu igualment sortir d'excursió, la Via Verda és un destí molt recomanable i que a priori no suposa gaire dificultat.

Us proposem que aneu en cotxe fins a l'antiga estació de Prat de Comte, i des d'allí teniu dues opcions: Una, anar en direcció al santuari de la Fontcalda, que es troba a tan sols 1 quilòmetre i que recorrereu en un obrir i tancar d'ulls, tot contemplant un paisatge natural fantàstic i on podreu contemplar vistes meravelloses dels paratges de la Terra Alta. Arribats a la Fontcalda, podreu baixar-hi i fer-hi parada per descansar.

Una altra ruta possible des de l'estació de Prat de Comte és anar en direcció a Bot, que es troba a uns 4 quilòmetres; una distància que també es pot fer de manera fàcil i segura amb bicicleta perquè el terreny és, o asfaltat o de terra, però totalment pla.
Això, sí, fins a Bot tenim muna mica més d'una hora.

Una visita obligada per la seva bellesa i que els nostres sentits agrairan. Es tracta d'una obra projectada per l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol, deixeble de Gaudí, i feta a imatge i semblança de les muntanyes de Montserrat.

L'estructura, va ser construïda a partir de cent vint arcs catenaris i amb forma de vaixell orientat cap a Montserrat. La seva construcció es va iniciar l'any 1925 al cim del turó del Corralet, però les obres van ser aturades a causa de la Guerra Civil i no es van reprendre el 1989. La inauguració va ser el 1999.

Horaris:
Dissabtes i diumenges de 10.30h a 13.30h. Dimarts, dimecres i dijous de 10.30h a 13.30h. A causa de l'estat d'alarma provocat per la crisi sanitària, aquests darrers tres dies l'horari pot estar sotmès a modificació, raó per la qual es prega contactar a través del correu electrònic: santuari@montferri.altanet.org o del telèfon: 621 223 815 (atenció: de 10.30h a 13.30h i de 15.00h a 17.00h).

Aquest itinerari comença a l'àrea de lleure de la casa forestal de Castellfollit, per arribar-hi cal seguir la carretera de Poblet a Prades i al punt 6.5km cal agafar la pista de l'esquerra.

Al llarg del recorregut trobarem diversos bolets pintats als arbres que només es poden veure si us col·loqueu en una visual concreta. El Bosc de Poblet conté una gran diversitat micològica (més de 700 espècies), pel que entre tots cal que preservem aquest valuós patrimoni.

Aquest itinerari transcorre per boscos de pinassa, pi roig, roure martinenc i alzina, acompanyats de moltes altres espècies: serveres, til·lers, avellaners, boix grèvol i aurons... En destaca la maduresa d’alguns exemplars, així com la presència de fusta morta, tant en peu com a terra. També hi trobarem zones gestionades per tal que el bosc millori en qualitat.

El sender, de 5,5 quilòmetres, recorre el litoral, a tocar del mar, des de la zona de Pilons, en ple nucli turístic, fins a Replanells, al Cap Salou. Històricament, els camins de Ronda resseguien el litoral i eren utilitzats per a la vigilància de la costa o els pescadors. La recuperació d’aquesta via retorna la possibilitat de passejar pel litoral per punts on havia estat impossible fer-ho des de fa molts anys.

El passeig pel Camí de Ronda descobreix la gran riquesa natural i paisatgística de la zona. A banda de les diferents panoràmiques que es poden descobrir en el trajecte, el camí discorre per platges i cales alhora que es converteix en una manera ben diferent de descobrir la zona de Cap Salou.

Des de Pilons, el sender es dirigeix al sud i passa per la platja dels Capellans, on es poden veure les restes de l’antic Llatzeret, construït el 1829. El recorregut continua per la cala Llenguadets, des d’on es poden observar els búnquers construïts durant la Guerra Civil. El darrer tram correspon a la platja Llarga, un entorn natural i ja allunyat de la zona turística.

Tot i que el camí assoleix una alçada màxima de 77 metres respecte al nivell del mar, amb trams que tenen una petita dificultat, la major part és practicable per a tothom.

El Cap Salou ens descobreix encara una altra possibilitat. Per la seva situació, és un lloc d’interès per a l’observació d'aus marines que costen de veure des de la platja. Així, amb l'ajuda de telescopis i altre tipus d'instrumental òptic, és possible observar baldrigues, paràsits, mascarells, frarets, gavots, calàbries, ocells de tempesta i ànecs marins, com l'ànec negre o l'ànec fosc.

També es poden observar diverses espècies de gavines entre les quals la gavina corsa és relativament abundant i fàcil de veure a la primavera i tardor. 

Preparat per a descobrir un univers horitzontal? El Parc Natural del Delta de l'Ebre és la zona humida protegida més gran de Catalunya. En total, 7.736 hectàrees on els arrossars cobren un color diferent en funció de l'època de l'any en què ens trobem, i es converteixen en un pol d'atracció d'una flora i fauna riquíssimes.

Més de 800 espècies diferents de flora, on hi destaquen els canyissos, els joncs, els eucaliptus i els xuclamels de riu. Bona part d'aquesta vegetació s'ha hagut d'adaptar a les condicions extremes i colonitzar dunes, sòls salins o zones de llacunes. La fauna del Delta, bàsicament aus, atreu els amants del birdwatching (observació d'aus) de tot el món. De fet, se'n quantifiquen entre 50.000 i 100.000 exemplars d'exactament 343 espècies d'ocells.

Els 5 llocs imprescindibles del Delta de l'Ebre

Les característiques físiques del Delta, completament pla i amb vàries masses d'aigua, permeten gaudir de la naturalesa caminant, en bici, a cavall o en canoa. Descobreix els 5 racons que no pots perdre't!

1. La Bassa de les Olles:

La Bassa de les Olles, amb 54 hectàrees, és la llacuna més petita del Parc Natural del Delta de l'Ebre. Comunicada amb la Badia del Fangar, entre arrossars i dunes, aquesta llacuna és el resultat d'una de les desembocadures més antigues de l'Ebre. La visita, que es pot iniciar des de l'Ampolla, és obligada, ja que podem trobar-hi flamencs, ànecs collverds, agrons o martins pescadors.

2. L'Encanyissada i la Tancada

Si la primera és la llacuna més petita, aquesta és tot just el contrari, la més gran! Existeix la possibilitat de donar tota la volta a la llacuna recorrent uns 15km, amb trams de carretera asfaltada i, d'altres, sense asfaltar. L'itinerari pot començar al centre d'informació de la Casa de Fusta, una de les construccions més emblemàtiques del Delta de l'Ebre, construïda a finals dels anys 20 del segle passat. D'altra banda, visitar la llacuna de la Tancada en bicicleta és una bona opció, ja que hi ha un carril bici pel perímetre nord de la mateixa. És un itinerari molt ric, ja que recorre alguns entorns molt específics com poden ser antigues salines que, tot i estar abandonades, es pot veure com funcionen naturalment per les capes blanques de sal que s'hi formen a l'estiu.

Per conèixer l'ecosistema podeu visitar el centre de divulgació MónNatura Delta de l'Ebre amb una superfície de 42,2 hectàrees que posa en valor la riquesa mediambiental de la zona. 
 
3. Punta del Fangar i platja de la Marquesa

De totes les platges que hi ha al Parc Natural del Delta de l'Ebre, la de La Marquesa és una de les més màgiques, que culmina amb l'imponent Far del Fangar, un lloc que, per la seva bellesa, està gairebé a tocar del mite. Situada a la península d'El Fangar, té quilòmetres de sorra pràcticament verge. Les dunes de La Marquesa són unes de les millors conservades del Delta. La sorra daurada i les aigües cristal·lines la converteixen en una platja còmoda per a tots els públics. Tot i que té una manca de serveis, hi ha un restaurant on s'hi pot degustar l'excel·lent arròs del Delta.
 
4. Punta de la Banya i Platja del Trabucador

Has estat mai en una platja salvatge on els flamencs i les gavines comparteixen l'espai amb estels de tots colors? A l'estiu, s'obre la tanca del Trabucador, una llarga barrera de sorra de més de 5 km i d'entre 100 i 200 metres d'amplada, per a accedir a la petita península de la Punta de la Banya, un dels atractius de la qual és que pots veure el mar tant si mires a l'esquerra com a la dreta. Des del mirador a l'extrem de la península hi tens una bona vista de les salines de la Trinitat, on habitualment s'hi reuneixen els flamencs durant gairebé tot l'any. Aquesta platja s'ha convertit en un lloc sagrat per als amants dels esports nàutics que requereixen vent i aigües tranquil·les, com el kitesurf o el pàdel surf.

5. Desembocadura del riu

La zona de la desembocadura de l'Ebre comprèn, molt prop dels nuclis urbans de Deltebre i Sant Jaume d'Enveja, tres espais naturals protegits de gran importància: el Garxal, l'Illa de Sant Antoni i l'Illa de Buda. Les dues illes tenen el pas restringit i per a entrar s'ha de demanar autorització al Parc Natural. La platja del Garxal, en canvi, és un espai visitable que es pot recórrer en bicicleta o a peu. S'hi han habilitat diversos panells explicatius de la fauna i la flora de la zona, així com miradors d'aus que permeten observar les aus que allà hi viuen. La urbanització de Riumar a 8 km de Deltebre té unes platges tranquil·les per a disfrutar en família amb tots els serveis al seu abast.

Instal·lacions:
- Accessible per a persones amb diversitat funcional
- Allotjament
- Aparcament
- Àrea de pícnic
- Bar/cafeteria
- Botiga
- Restaurant
- Mirador
- Itineraris senyalitzats

Fortalesa templera del segle XII, construida sobre un turó que controla tot el territori, el riu Ebre que passa pels seus peus i domina tota la població de Miravet.  En bon estat de conservació, és un dels grans exemples del seu estil a l’Europa occidental. Es poden visitar les muralles i diferents estances com cavallerisses, cisterna, cuina, refetor, magatzems o l’important església romànica.

El castell de Miravet serví de refugi als soldats franquistes en defensa de la població que el 5 de juliol de 1938 havien ocupat. El dia 25 del mateix mes, la contraofensiva republicana de matinada amb artilleria des de l’altra riba del riu va fer que, ja al migdia, els defensors que hi quedaven es rendissin.

El poble també és de visita obligada.

El terme del Pla, i concretament la zona de les Planes, concentra moltes construccions de pedra seca, edificacions que desafien el pas del temps. Són el testimoni d’una època passada: La pedra com a únic material per separar finques, per traçar camins, per proporcionar recer, per aprofitar l’aigua, per fer el màxim amb el mínim. 

Aquesta Ruta, també anomenada “de la Capona”, permet descobrir un entorn, un passat i un patrimoni magnífics i sorprenents, tot mostrant al visitant l’art de la pedra i la bellesa de l’indret. Al llarg de poc més d’un quilòmetre i mig, en un camí planer, trobem barraques, cossiols, arneres, marges i amagatalls.

L’itinerari es pot realitzar tant a peu com amb bicicleta. Un tram d’aquest coincideix amb el  GR-175 de la Ruta del Cister i amb el sender local “Un tomb pel terme, passejant pels camins rals”.

La Ruta de la Capona, que es va posar en marxa l’any 2002, ha rebut ja centenars de visitants, provinents de diversos indrets del país. Va ser el lloc de cloenda de les Jornades Europees de Pedra Seca de la Universitat Rovira i Virgili (juliol 2002) i va rebre el Premi a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural de l’Institut d’Estudis Vallencs (2002). Valorar i conèixer la importància d’aquestes edificacions és el millor reconeixement a la pagesia, a moltes mans anònimes que van fer possibles aquestes veritables obres d’art, admirables per la seva tècnica i bellesa.    
 
Per concertar visites guiades o obtenir dossiers explicatius i l’itinerari de les construccions cal trucar a l’Ajuntament en horari d’atenció al públic.

Es tracta d'un antic camí de ferradura que durant segles va esdevenir una de les principals vies de comunicació entre la Mussara i el municipi de Vilaplana. Heu d'arribar fins a Vilaplana, i des d'allí anar en direcció a la Font de la Creu, on el carrer es converteix en una pista. Just allí veureu un cartell indicador de la ruta.

Des d'allí teniu una hora de camí. Pel camí us trobareu salts d'aigua i petites piscines naturals que faran molt més amena la ruta.

Si hi aneu en aquesta època us trobareu salts d'aigua i tolls envoltat d'un paisatge meravellós.

El recorregut, d'uns 7 km (anada i tornada) es pot fer amb nens, tot i que d'almenys 4 o 5 anys.