5 pobles petits a prop de Tarragona per visitar durant el Pont
Repassem cinc pobles situats a prop de Tarragona que ens tenen enamorats. Els paisatges, l'aire que s'hi respira, la llum, les vistes, els seus racons i la seva llarga tradició són algunes d'aquelles coses que ens sedueixen. Aquí us deixem, cinc pobles petits a prop de Tarragona per visitar durant aquest Pont. Som-hi!
1. La Vilella Baixa o la Nova York del Priorat
La Vilella Baixa està situada a l’est de la comarca, emplaçada a redós de la Serra de Montsant, i és punt de confluència de dos rius, al mateix nucli de la població: el Montsant i el riuet d’Scala Dei. La Vilella Baixa va ser batejada com la Nova York del Priorat. L'especial configuració que dibuixa l'arquitectura del poble és la raó de la comparació. Edificar cases llargues i estretes com un petit gratacels va ser la manera que van trobar els veïns de la Vilella Baixa de poder esquivar els impediments al confort que representaven els costeruts carrers del poble. Contempleu les altíssimes cases sobre el barranc d'Escaladei, que són les que li han valgut el nom de la Nova York del Priorat.
Entre els punts d’interès destaquen el Pont de Pedra sobre el riu Montsant; el Carrer que no passa, el més antic del poble i on s’observen les traces medievals del municipi.
L'Església, dedicada a Sant Joan Baptista, que data de la segona meitat del s.XVIII.
La senyalització de cinc senders de curt recorregut ofereix al visitant la possibilitat de gaudir d'agradables passejades pels voltants del municipi, valoritzant el paisatge i el seu patrimoni natural.
A la vila també hi ha diversos cellers familiars visitables.
Entre els punts d’interès destaquen el Pont de Pedra sobre el riu Montsant; el Carrer que no passa, el més antic del poble i on s’observen les traces medievals del municipi.
L'Església, dedicada a Sant Joan Baptista, que data de la segona meitat del s.XVIII.
La senyalització de cinc senders de curt recorregut ofereix al visitant la possibilitat de gaudir d'agradables passejades pels voltants del municipi, valoritzant el paisatge i el seu patrimoni natural.
A la vila també hi ha diversos cellers familiars visitables.
2. La Mussara, el poble misteriós
Podem trobar el municipi deshabitat de la Mussara al terme de Vilaplana, agregat a aquest des de l'any 1961 i es troba situat a la serra del mateix nom. L'altura màxima del territori és el Puig Pelat a 1.071 m. Recordeu que aquest indret ha sobreviscut al pas dels anys i, si hi anem, hem de fer el possible per deixar-lo tal i com està.
Sortirem des de Vilaplana, per la carretera T-704, en direcció Prades, fins al trencall a l’esquerra, on indica “La Mussara”.
Sembla ser que l’origen del primer assentament és sarraí. Aquests, al adonar-se de la importància estratègica del lloc, s’hi establiren sota la dependència del valí de Siurana. Amb el pas del temps, s’anirien construint masos i cases a la vora, alguns dels quals encara podem observar avui, gairebé immutables al pas dels anys.
Des dels anys 1960’ es troba deshabitat, fet que ha provocat que al voltant de la Mussara hagin anat creixent històries i llegendes de tota mena, i es vinculi amb fets paranormals. La situació del poble, sumada al clima i l’aridesa del terreny feren que el despoblament fos inevitable. La boira, el fred i les gelades feren impossible la supervivència dels pocs ramaders i agricultors que encara hi quedaven. A tot això, cal sumar-li el fet que la Guerra Civil havia complicat encara més la situació dels seus habitants. Aquests acabaren desplaçant-se a Vilaplana, i alguns a Alforja.
Avui en dia podem observar-ne algunes construccions, com l’església, amb la coberta malmesa. És per això que haurem d’anar amb compte si passegem per el poble, i evitar entrar als edificis, ja que podria caure alguna pedra.
Sortirem des de Vilaplana, per la carretera T-704, en direcció Prades, fins al trencall a l’esquerra, on indica “La Mussara”.
Sembla ser que l’origen del primer assentament és sarraí. Aquests, al adonar-se de la importància estratègica del lloc, s’hi establiren sota la dependència del valí de Siurana. Amb el pas del temps, s’anirien construint masos i cases a la vora, alguns dels quals encara podem observar avui, gairebé immutables al pas dels anys.
Des dels anys 1960’ es troba deshabitat, fet que ha provocat que al voltant de la Mussara hagin anat creixent històries i llegendes de tota mena, i es vinculi amb fets paranormals. La situació del poble, sumada al clima i l’aridesa del terreny feren que el despoblament fos inevitable. La boira, el fred i les gelades feren impossible la supervivència dels pocs ramaders i agricultors que encara hi quedaven. A tot això, cal sumar-li el fet que la Guerra Civil havia complicat encara més la situació dels seus habitants. Aquests acabaren desplaçant-se a Vilaplana, i alguns a Alforja.
Avui en dia podem observar-ne algunes construccions, com l’església, amb la coberta malmesa. És per això que haurem d’anar amb compte si passegem per el poble, i evitar entrar als edificis, ja que podria caure alguna pedra.
3. Siurana, un poble de conte
Apropeu-vos a Siurana i descobrireu un poblet de conte que porta a la pell el record d’assetjaments inacabables i conquestes impossibles.
Encinglada en un lloc inexpugnable sobre el riu van caldre els cavallers de quatre comtes per sotmetre-la. El seu castell defensava una frontera infranquejable que s’estenia del coll de Balaguer a Tamarit de Gaià. Conquerida el 1153, després de caure Lleida i Tortosa, va ser l’últim reducte de la reconquesta a Catalunya. Si guaiteu el precipici que l’envolta, endevinareu per què no va ser conquerida durant tres segles i per què el final va ser tan tràgic.
Avui dia, podem contemplar un poblet encantador de cases i carrers empedrats i les restes de la fortalesa sarraïna, situades a l’entrada del poble. Als seus peus un pantà d’aigües netes i tranquil•les ofereix la possibilitat de practicar tot tipus d’esports aquàtics.
L’edifici més rellevant de Siurana és l’església, d’estil romànic, amb una portalada, amb timpà figurat, emmarcat per tres arquivoltes de mig punt que reposen sobre columnes amb capitells decorats amb motius diversos.
El poble està envoltat de llocs interessants i és un punt des d’on es pot disfrutar d’unes vistes magnifiques de la Serra de Montsant, la Gritella i les Muntanyes de Prades. Cal destacar Siurana com a referència i destí per a escaladors i excursionistes. Els seus llegendaris penya-segats són coneguts a arreu del món per a la realització d’aquestes pràctiques.
Encinglada en un lloc inexpugnable sobre el riu van caldre els cavallers de quatre comtes per sotmetre-la. El seu castell defensava una frontera infranquejable que s’estenia del coll de Balaguer a Tamarit de Gaià. Conquerida el 1153, després de caure Lleida i Tortosa, va ser l’últim reducte de la reconquesta a Catalunya. Si guaiteu el precipici que l’envolta, endevinareu per què no va ser conquerida durant tres segles i per què el final va ser tan tràgic.
Avui dia, podem contemplar un poblet encantador de cases i carrers empedrats i les restes de la fortalesa sarraïna, situades a l’entrada del poble. Als seus peus un pantà d’aigües netes i tranquil•les ofereix la possibilitat de practicar tot tipus d’esports aquàtics.
L’edifici més rellevant de Siurana és l’església, d’estil romànic, amb una portalada, amb timpà figurat, emmarcat per tres arquivoltes de mig punt que reposen sobre columnes amb capitells decorats amb motius diversos.
El poble està envoltat de llocs interessants i és un punt des d’on es pot disfrutar d’unes vistes magnifiques de la Serra de Montsant, la Gritella i les Muntanyes de Prades. Cal destacar Siurana com a referència i destí per a escaladors i excursionistes. Els seus llegendaris penya-segats són coneguts a arreu del món per a la realització d’aquestes pràctiques.
4. Prades, la vil·la vermella
A Prades crida l’atenció que tot està envoltat pel color vermell de les pedres que aixequen la muralla, l’església i una bona part de les cases. Aquesta característica, única a Catalunya, li ha donat el nom de Vila Vermella.
Entre els llocs d’interès del poble hi trobem la plaça Major, la font esfèrica renaixentista, l’Església de Santa Maria la Major, gòtica, d’una sola nau amb volta ogival i façana renaixentista rematada per un frontal triangular. També trobem trams de muralla amb restes del castell, dos portals romànics, diverses mostres d’art gòtic i una torre de defensa quadrangular.
Entre els llocs d’interès del poble hi trobem la plaça Major, la font esfèrica renaixentista, l’Església de Santa Maria la Major, gòtica, d’una sola nau amb volta ogival i façana renaixentista rematada per un frontal triangular. També trobem trams de muralla amb restes del castell, dos portals romànics, diverses mostres d’art gòtic i una torre de defensa quadrangular.
5. Pratdip, terra i llengenda de llops
Pratdip, vila d’origen medieval, de la que les primeres referències es remunten a l’any 1154. L’estructura inicial de la vila fou amb l’església al centre i una muralla que l’envoltava. Pratdip és un municipi de la comarca del Baix Camp (Tarragona) compta amb una població de 848 habitants (2012) i es troba a 245 metres sobre el nivell del mar
En l’actualitat hi podreu trobar: l’església, el castell i dos torres de defensa que en el seu dia varen formar part de la muralla medieval. L’església, construïda a mitat S.XII és d’estil romànic, amb acabaments d’estil gòtic. A l’interior de l’església es troba l’antic retaule de Santa Marina d’estil renaixentista, que data de l’any 1602.
El castell, situat al punt més alt del municipi i del que en l’actualitat només es conserven algunes parets i parts parcials dels merlets de l’edificació original, ofereix al visitant una magnífica vista de l’entorn natural que ens rodeja, dins la Serra de Llaberia.
Pratdip, poble de llegendes ancestrals, i vinculat al Dip, un ésser mitològic que dóna nom al poble a més de figurar al seu escut, llegenda en la que es va inspirar l’escriptor Joan Perucho en “Les Històries Naturals” situant al castell la tomba i residència d’Onofre Dip, vampir que atemoria a la població local.
Veniu a Pratdip i.... poder encara trobareu Dips!!”
En l’actualitat hi podreu trobar: l’església, el castell i dos torres de defensa que en el seu dia varen formar part de la muralla medieval. L’església, construïda a mitat S.XII és d’estil romànic, amb acabaments d’estil gòtic. A l’interior de l’església es troba l’antic retaule de Santa Marina d’estil renaixentista, que data de l’any 1602.
El castell, situat al punt més alt del municipi i del que en l’actualitat només es conserven algunes parets i parts parcials dels merlets de l’edificació original, ofereix al visitant una magnífica vista de l’entorn natural que ens rodeja, dins la Serra de Llaberia.
Pratdip, poble de llegendes ancestrals, i vinculat al Dip, un ésser mitològic que dóna nom al poble a més de figurar al seu escut, llegenda en la que es va inspirar l’escriptor Joan Perucho en “Les Històries Naturals” situant al castell la tomba i residència d’Onofre Dip, vampir que atemoria a la població local.
Veniu a Pratdip i.... poder encara trobareu Dips!!”
